“Buena suerte, mala suerte, quien sabe?” Dita
popular... Ara no em feu dir d'on...
What if...?
Aquesta pel·lícula és una
coproducció europea. Hi participen Espanya, que aporta la direcció (la catalana Maria Ripoll), el
guió (del madrileny Rafa Russo) i una de les actrius secundaries (una tal
Penélope Cruz... us sona?); Gran Bretanya, on es va filmar (Londres,
concretament), i d’on son tant el prota (Douglas Henshall), com la que fa de
nòvia ultratjada (Lena Headey); França i Alemanya. Aquest aire cosmopolita i
fresc es nota al llarg del metratge i li dona una alegria que el caracteritza
positivament... jo crec, vaja...
La peli comença al
carnaval de Noting Hill. Folklorista... Colorista... Publicista! Tot plegat
molt alegre i visual, com deiem. El protagonista, actor en eterna fase de
despegue, acaba de... de... com ho diria?... de ser infidel a la seva parella,
deixem-ho així. En un atac de sinceritat, a l'arribar a casa ho confessa,
s'acaba la parella i comença el declivi del protagonista.
Com a ànima en pena, va
explicant a tothom qui vol escoltar, o no, com ha perdut el que realment
estimava; i el que és pitjor, com ella ha refet la seva vida amb un altre, AMB QUI ES VOL CASAR! Una nit, de
borratxera, i que plou per més senyes, pot explicar de nou la seva història a
una cambrera/amiga/psicòloga. Ella, a l'acabar, tota amabilitat, li deixa un paraigua.
Un detall, no oblideu que està plovent... De retorn a casa (bé, a l'intent de
retorn ... recordeu: plou, borratxo...) uns escombriaires (agitanats, quota #SpainIsDifferent)
el recullen, se l'escolten i decideixen ajudar-lo: el retornen al passat, al
carnaval de Noting Hill; li regalen una segona oportunitat.
What if...? Què passa si no li diu res a la parella de la seva... “patinada”? Doncs
que la parella no trenca i torna a ser feliç... de moment. El destí és cruel; o
cachondo, depèn de com es miri. I potser les coses semblen anar pitjor que abans, quina
contrarietat. Però, potser també, és perquè ve alguna cosa encara millor; bona
sort, mala sort... qui lo sa? Està
escrit el destí? BVal la pena lluitar-hi en contra? I poden les cambreres/amigues/psicòlogues
resoldre tots els nostres dubtes? Totes les cambreres o només algunes? Sí, sí,
de tot això i molt més se’n parla en aquesta peli...
Una peli divertida i
simpàtica que, en clau de comèdia, ens va sembrant, com veieu, la llavor de
preguntes més interessants que ens deixen coses per pensar, sense perdre però
ni l'alegria ni la simpatia. Que pensar no sempre ha de fer mal ni mandra...
Una molt bona estona. De veritat.
Podeu trobar "Lluvia
en los zapatos" a la xarxa de biblioteques.
@jignasib
Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 11/02/2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada