Los caballeros de la mesa cuadrada

-“Herida? Esto es solo un rasguño!”

-“Somos los caballeros que dicen Ni” “Deberéis traernos una almáciga”

-“Rey? Yo no te he votado”

-“Y hubo gran regocijo! UEEEhhhhhHH”

-“Paloma europea o africana?”

Alguns dels tants diàlegs surrealistes que anirem trobant...

Ens trobem davant d’un altre producte surrealista de la factoria Monty Python. Plagat d’anècdotes, diàlegs divertits, escenes inconnexes i incoherents que és precisament el que la fa tan divertida. Si t’agrada el sentit de l’humor tan... tan... tan Monty Python #esquenosecomdir-ho.

Tot i que hi ha un cert nexe comú al llarg del metratge, un protoguió que dona sentit a l’obra, dir que explicaràs de que va “Los caballeros de la mesa cuadrada” és certament agosarat. De veritat, son una successió d’sketchs ... d’esquetxs, ... #comcois’escriu?... d’escenes al voltant de la idea principal, però dir-ne guió crec que és exagerat. I per això és única.

Coneixeu el cicle artúric? La recerca del Graal per encàrrec del Rei Artús, duta a terme pels cavallers de la taula rodona? Doncs oblideu-ho! És una excusa per fer el que els dona la gana amb uns noms i uns llocs comuns que ni respecten ni falta que els fa donades les rialles que aconsegueixen provocar.

El caos ja comença amb els crèdits. Com si fos una peli d’art i assaig del Bergman, subtitulada en una espècie de suec, amb més f’s, ö’s i ë’s que un catàleg d’IKEA, que poc a poc va degenerant en una explicació bizarra sobre rens rabiosos i paisatges amb mosquits per acabar com una festa de Mariachis... i tot just hem començat...

A partir d’aquí se succeeixen les escenes amb actors i alguna que altra escena feta amb dibuixos, tan patètics com divertits. Molt en la línia del seu programa de TV, “Monty Python’s Flying Circus”. I les escenes que, al llarg de la pel·lícula, el Rei Artús i el seu escuder Percy van trobant ens relaten la cerca del Graal, amb l’ajut de la colla de cavallers, les aventures i desventures dels protagonistes o inclús s’hi van intercalant, a forma de documental seriós, entrevistes a erudits actuals que opinen sobre els fets i els personatges, però de forma que, no ens ha de sorprendre, es barreja realitat, ficció, actors i dibuixos, present i passat sumergint-nos en el caos habitual i hil·larant de la factoria Monty Pyton. Ells son així i és el que ens agrada.

A mi em subjuga especialment com els detalls s’interconnecten, com històries desencaixades acaben reenllaçant-se més endavant; com es van fent bromes recurrents que aconsegueixen que dos anècdotes inexplicables per separat, conjuntament adquireixin sentit. Una broma global, de principi a fi...

Algunes de les escenes mítiques de la peli inclouen:

•  El rei i els camperols proletaris
•  La lluita amb el cavaller negre
•  El castell francès
•  El conill de Troia
•  El conill assassí i la sagrada granada d’Antioquia
•  Els cavallers que diuen NI
•  El pont de la Mort

Si coneixeu algun fan de la peli segur que us les ha escenificat i, molt probablement, fins a la sacietat. Ho dic per experiència. A més d’un l’he taladrat explicant-li per mil·lèsima vegada alguna d’aquestes escenes... #sorry

Ja veieu, tot plegat, no saps per què però has acabat rient de valent! Per gaudir, però difícil d’explicar per què heu gaudit. Proveu-ho si no ho heu fet ja...

Podeu trobar la pel·lícula “Los caballeros de la mesa cuadrada” a la la xarxa de biblioteques.

@jignasib

jignasib.blogspot.com

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 08/03/2018.