Darrerament el mon de l'animació
està molt animat, valgui la redundància. Jo crec que des de que la Fox va
treure "Antz, o des del
"Toy story" de
Pixar, i de ben segur des de l' "Shrek" de
Dreamworks, que les pelis per a la canalla amaguen bromes i acudits dirigits
als pares; desenganyem-nos, son els que acompanyen els nens... i els que
paguen. Val la pena que hi vagin de gust. Una altra guerra és quan gaudeixen
més que la quitxalla! #jon'hevist #joensocun
#acabemambaquestafarsa.
Dintre d'aquesta nova tendència hi
ha un corrent de revisió dels contes i tòpics clàssics: prínceps dolents i
monstres bons, com és el cas de "Érase una vez... un cuento al revés";
guapos odiosos i lletjos entranyables, no cal reincidir amb Shrek; i caputxetes
gens innocents, iaies super marxoses, llops despistats i llenyadors enfilats a
la parra... I sí, aquest és el cas de
"La verdadera pero
increible historia de Caperucita Roja" .
Partint del conte clàssic, nena amb
caputxa vermella porta pastissets a la iaia, i a partir d'aquí la liem del tot;
se'ns explica aquesta història no una, sinó varies vegades. Cada vegada
l'explica un personatge diferent, des del seu punt de vista i cada cop de forma
més extravagant i allunyada del conte de Perrault.
El conte comença, a mode flash-back,
des de casa de la iaia. Han coincidit la desaparició d’aquesta amb la paulatina
desaparició dels diferents llibres de receptes de galetetes i pastissos al
bosc; com la iaia es una gran cuinera, potser està relacionada amb el cas... La
granota/inspector
Grizzly i la cigonya/detectiu Bill es posen a investigar, i comencen
interrogant als presents al presumpte escenari del crim: Caperu, que ha pillat
al llop transvestit al llit de la iaia; el llop, periodista que vol descobrir
el misteri per poder gaudir d'una exclusiva, amb la inestimable col·laboració
d'un esquirol amb TDAH; el llenyataire disfressat de nen cantor tirolès en
possessió d'una destral afilada sense el pertinent permís d’armes; el conill de
Pasqua... El conill de Pasqua? ... Però, mentrestant, on coi és la iaia?
L'últim cop se la va veure fent parapente... #se'nsenvadelesmans!
De ben segur no té el virtuosisme
tècnic de les primeres referències, ni parlem d'una pel·lícula que opti a cap
Oscar, d'acord. Però el plantejament és divertit, la trama es desenvolupa de
forma amena i en alguns punts, per a mí, inclús hilarant. Especialment ... com
ho diria jo... bizarra? Si, especialment bizarra és l'escena en que Caperu
demana ajut a la cabra Japeto, cabra embruixada que només pot expressar-se
cantant... Precaución és el seu
savi consell...
Vaja, que si heu de posar una peli
a la canalla, amb aquesta us divertireu també vosaltres.
@jignasib
jignasib.blogspot.com
Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 15/04/2016.
Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 15/04/2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada