"La
gente se muere por venir aqui" Habitant de la terra dels morts sorpès de
la mala fama que tenen. La novia Cadaver
"El
Rey de la tierra de la Navidad se llama 'Sandy claws'! ", Jack Skeleton
convencent als seus compatriotes del regne de Halloween que el Nadal mola.
Pesadilla antes de Navidad.
No seré jo ara qui es posi a
analitzar ni criticar la feina del Tim
Burton; abans ja ho han fet d'altres i ho han fet molt be... Però sí que m'agradaria comentar una faceta
molt... molt... la que a mi més m'agrada, vaja, #acabemosconestafarsa, que és
l'animació, les incursions que Tim Barton ha fet en el mon de l'animació.
Anem a barraca... Son acollonants, en
tots els sentits. En el sentit figurat, per què estan molt ben fetes, grans
guions, originals, ben realitzats, impactants, fidel a la marca de la casa. I
en el sentit literal, perquè si algun nen la veu, s'acollona. Entre nosaltres,
no son animacions per a la canalla. Miércoles, de la Família Addams, a part...
Es clar...
Començo per un curt que es va fer
públic per youtube. Potser seria millor començar per ordre cronològic però
aquest curt, a més de que és ràpid de consumir, em va be per glosar el que vull
dir. Em refereixo al que va dedicar a un personatge que Tim Burton sempre ha
admirat, Vincent Price, i que va titular... “Vincent”. Resumeix moltes de les
característiques que jo crec que impregnen les seves pelis, en general, i les
animacions en particular. Primer, les referències al seu mon particular, les
seves filies i admiracions i les seves fòbies i pors; mons foscos, gòtics si no
tenebres, a vegades inclús gore; però amb una visió gens amargada, sino amb
molt sentit de l'humor. Amb antiherois, gent mediocre que acapara sense voler
el protagonisme, la frontera ambigua i difusa entre el be i el mal, la vida i
la mort; que mai et queda clar quin costat és el bo i quin el dolent... Si es
que hi ha bons i dolents... No se si m'explico.
En el cas de “Pesadilla antes de Navidad”, Jack Skeleton, el Rei de la terra de
Halloween està mig depre... Avorrit... Està cansat d'espantar a la gent. Al
principi mola, però ara necessita un canvi. Un dia es perd i acaba petant al
mon del Nadal. Uau, quin canvi, quins colors, tothom content, i què simpàtic el
seu Rei, Sandy Claws, sempre fent regals. Per què no fer el mateix des de la
terra de Halloween? per què no celebren també el Nadal? Imagineu quin Nadal pot
sortir pensat des dels esquemes mentals de la gent de Halloween... #mamapo. I
d'això va la peli. Per cert, un musical. Però no us imagineu un musical de
Disney, o una cosa nyonya i edulcorada. Penseu en Broadway, en Els Miserales,
en Sweeny Todd (que també va versionar
Tim Burton), en A Chorus Line. Brutal! Gens per nens.. Es clar...
En el cas de “La Novia Cadàver” veiem un mon fosc, el
nostre mon, on un jovenet enamorat, fill d'una famillia burgesa (d’origen
plebeu però amb pasta), es casarà amb una noieta adorable (d’origen noble però
arruïnada), ei! I que no és un casament forçat! Que el problema no son els
jovenets, que semblen ben enamorats, sinó les ambicions dels pares, que ho
poden enviar tot en orris! El drama rau quan ell, acomplexat, assaja al mig del
bosc els vots nupcials, davant d'una tomba; la noia allí enterrada retorna al
mon dels vius reclamant el seu nou maridet! Ja l'hem liada, el pas del mon dels
vius al dels morts és una constant, i si som observadors, el primer és un mon
fosc i avorrit mentre que el segon és ple de llum, color i alegria! "La
gente se muere por venir aqui!". L'enfoc torna a ser agosarat!
Aquesta és la meva visió de les animacions de Tim Burton. M'encanta!! Per original, per disruptor, per atrevit. Per que descriu temes clàssics des d'òptiques originals, novedoses, innovadores. Per brillant. La meva opinió, es clar.
