“I l'y a un brague tres amussant encore
que tres inconnu sur Mr. Isaac Newton qui en train d'un promenade digestive...” l'anècdota de Newton revisitada...
“Degoutant.... vraimant c’est
degoutant...oui” l’inventor desconegut cada cop que fa evident que no el
coneixen tot i l’èxit dels seus ginys.
Cap
alla a l'any '94 #seglepassat #viejunismo #batallitas... per on anava? Ah si,
any '94... Doncs resulta que vaig poder gaudir d'un intercanvi d'estudiants amb
l'ENSIEG, l'escola d'enginyers de la Universitat de Grenoble. Que bonic es
viatjar.... Un parell de mesos a la bella capital del Dauphiné, allotjat a casa d'uns doctorands de l'escola (què se
n'haurà fet del Didier i de l'Abder?)... Dos mesos fora de casa, ... sense
tele. SENSE TELE EN TERRA HOSTIL!!! Què podia fer? Llegir! (Si ja se, se'ns
podrien acudir mil coses més, però deixem-ho aquí...).
Doncs resulta que els amfitrions, com a bons francesos, eren
apassionats de la Bande Dessinée,
dels còmics. I d'entre la seva col·lecció em va captivar una sèrie de llibres
titulats Rubrique a Brac (RAB)
escrits/dibuixats per un tal Gotlib, Marcel Gotlib per a més senyes (dic pel
google, per si us dona per buscar més info... #DeRes). Aquests llibres recopilaven
les publicacions que des de l'any 1968 va fer l'autor a la seva secció
(rubrique en francès) de la revista Pilote.
Com
a tot autor d'un mitjà periòdic, acabes descobrint-li una sèrie de pautes, de
trets característics, de bromes recurrents i personatges assidus que és al
que el final et captura per seguir llegint i, val a dir, rient de les seves
històries. Amb una línia de dibuix realista, en estricte blanc i negre, però que
va explicant històries rocambolesques.
Entranyables les explicacions bizarres del zoòleg Dr. Burp
sobre els animals més estranys de la natura com el pelicà, el castor, la
cigonya el peresós o la cobra; és increïble com es poden arribar a retorçar els
mites i tòpics sobre aquests animals per construir un relat pseudocientífic
hilarant. Per cert, tot i que animalet, la marieta, la coccinelle, també surt
sovint, però no com a protagonista de la
secció, si no com a relleno... Recordeu les colilles i els cargols amb que
F.Ibáñez plagava les vinyetes de Mortadelo i Filemon? Doncs, això!
O com apareixen, sense que vingui ni a solta ni volta,
personatges històrics com Isaac Newton que li acaben estampant al cap tota mena
d’objectes, a quin més inversmemblant, anècdota que li permetrà descobrir i formular
la teoria de la gravitació. I enteneu-me, per inversemblantvull dir això; sinó
com titllareu un pomer sencer? carbasses? Un pelicà miop? Un llenyataire
despistat que serra una branca... pel costat de fora?
Una altra preocupació obsessiva del dibuixant és fer suposicions
surrealistes: com, què passaria si la rodona no existís (com seria la roda?, com
serien els nostres cossos?, Pi
seria exactament igual a 3?); o si les pomes fossin carbasses (avalueu l’impacte
sobre la història d’Adam i Eva, o l’enverinament de la Blancaneus... o la
teoria de la gravitació, es clar; sabíeu que Isaac Newton durant un promenade digestive...); tot això s’avalua
a aquestes històries amb tot ‘rigor’.
Per
acabar, no podem deixar de parlar de les reinterpretacions dels contes
clàssics. Suposicions de partida, hipòtesis de desenvolupament, plantejaments
alternatius... com quedarien els contes? Què li va passar realment a le petit
poucet? Com de lleig n’era ll'aneguet lleig? Va guanyar gaire com a cigne? I
si els protagonistes haguessin disposat de gadgets senzillets, com haguessin canviat
els contes? Sabates amb cordills per a la Cendrillon, la Ventafocs; o belles dorments amb
guants; hagués reconegut al llop si la caputxeta vermella hagués dut ulleres?
Una visió
original de la realitat dibuixada per un geni com Gotlib. No us ho podeu perdre
#deveritat
@jignasib
