La matemàtica de la història

Ja fa cosa d’uns quants anys, uns quinze potser #viejunismo, vaig sentir per la ràdio que parlaven d’una teoria històrica, desenvolupada per ara-no-recordo-qui, que afirmava que el romànic català no va ser una còpia d’un nou corrent arquitectònic que es desplegava per l’Europa medieval del segles XI-XIII, si no que en va ser el bressol. Afirmava que a Catalunya va néixer el romànic i que des d’allà s’escamparia per tot el mon occidental. Agosarat... mola, però agosarat. I encara deia més; si l’arquitectura és l’expressió artística més grandiosa i per tant la més visible i accessible als ulls dels ciutadans, és probable que la resta del moviment cultural iniciat durant aquell període també veiés la llum a casa nostra. Vaja, que l’origen de tot el que avui entenem per l’Europa Occidental va néixer a Catalunya. Molt agosarat i mola molt!! Però la cosa va quedar així, i no hi vaig pensar més...

Passat el temps, #tambéViejunismoPeròNoTant, vaig sentir una altra programa a la ràdio (que llarg es fa al matí anar a la feina quan no hi ha ràdio) que parlaven d’un erudit català que, a mitjans del s.XX, va desenvolupar una teoria històrica segons la qual tots els imperis tenen un comportament cíclic, repetitiu, i amb un període calculable matemàticament, concretament d’uns 1.700 anys -any amunt, any avall- dividits en tres cicles de 550, més o menys... La Matemàtica de la Història en deia. I si és cíclica i mesurable, se suposa que pot servir per predir l’evolució dels fets històrics, no? Home, doncs dir, cap allà 1950, que la URSS desapareixeria abans de l’any 2000 i es dissoldria en molts estats independents, sembla una bona predicció, no? Que les dues Alemànies es tornarien a unir provocant la caiguda de l'URSS i iniciant un nou període de domini germànic (aquest cop pacífic), què? O que les democràcies occidentals patirien un procés de regressió i limitació dels drets individuals, també no? O que l’imperi espanyol assolirà el seu declivi definitiu iniciat amb les pèrdues de les colònies a finals del s.XIX i consumat amb la independència de Catalunya abans d’acabar el primer quart del s.XXI què me’n dieu? Eh, any 1950, us recordo... Això ja comença a ser intrigant.

I resulta que l’erudit del primer programa i l’historiador del segon, son la mateixa persona! #spoiler. Com deien a Django Unchained: “Gentleman, you had my curiosity; now you have my attention”. I aquest erudit no era historiador; era l’Alexandre Deulofeu, de professió farmacèutic, a Figueres (per herència del negoci familiar i per vocació) però apassionat de la història i de la recerca històrica. L’obra de Deulofeu sobre la Matemàtica de la Història és vastíssima i s’estén al llarg de VII volums, que cal afegir-hi d’altres llibres com el que parla dels orígens del Romànic al Rosselló i a l’Empordà o assajos sobre la pau al mon... Hi ha però resums de la seva obra que, a mode d’introducció, son prou assequibles i alhora divulgatius de tot l’esforç del farmacèutic de Figueres. Els més coneguts son els de Jordi Casassas i el del net de Deulofeu, Juli Gutiérrez, que fan esforços titànics per donar a conèixer aquestes teories històriques que han estat sempre ignorades pel mon acadèmic i per l’opinió pública, tot i que els fets semblen que li donen paulatinament i tossuda la raó...

Si el que us comento, ja per si sol, crec que pot captar l’atenció de qualsevol, a mi personalment em sembla més impressionant quan recordo els llibres d’Asimov, concretament la trilogia de la Fundació i un dels seus personatges clau, Hari Seldon, inventor de la psicohistòria, de qui ja n’he fet menció abans. Hari Seldon deia que el comportament social es podia predir si la mostra de gent considerada era prou elevada; essencialment, el curs de la història es podria predir matemàticament... és del que estem parlant, no? Podria ser Hari Seldon l’alter ego d’Alexandre Deulofeu? Si el romànic va néixer a l’Empordà, podria Hari Seldon haver nascut a Figueres? Va empassar-se Asimov els VII volums de la Matemàtica de la Història? O és casualitat?... Hi ha casualitats? Qui hi creu?

Podeu trobar "La matemàtica de la història” de Juli Gutiérrez i de Jordi Casassas, així com l’obra més significativa d’Alexandre Deulofeu a la xarxa de biblioteques.

@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 04/05/2015.