La Raquel també escriu

Llibres i Raquel, El Siglo – Mercantic. 8/11/2015

Si aneu seguint periòdicament les entrades d’aquest blog veureu que la majoria recomanen llibres, pelis, música que podeu trobar pels puestus...D’aqui el nom del blog. Però avui vull fer una excepció. El que us vull recomanar avui per llegir no s’ha publicat abans. Ni crec que es publiqui, en el sentit en que es publiquen els llibres, pelis o música...

L’altre dia em va venir la meva filla de 14 anys per demanar-me ajuda: havia de fer una redacció per al cole. Podia escollir entre una redacció explicativa, una narrativa o una descriptiva. Jo, intentant-la ajudar amb la més bona intenció, li vaig contestar: “... Ahaaaa!...”. “No sé, explica alguna cosa que t’hagi passat, o alguna cosa que hagis sentit amb els llibres que llegeixes o les pelis que mires...” I al dia següent a la impressora vaig veure el text següent:

Em desperto, estic estirada en un terra fred. M’aixeco i miro al meu voltant, estic en una habitació blanca i buida, molt petita, amb només quatre parets i una porta de fusta. La única llum que il·lumina l’habitació és la de la lluna, que es filtra per una finestra, massa a dalt per arribar-hi i massa petita per poder-hi passar. No sé que hi faig aquí ni com hi he arribat, no reconeixo aquest lloc, mai hi havia estat abans. Intento fer memòria però l’última cosa que recordo és estar fent els deures, després d’això res més. M’apropo a la porta, poso la mà sobre el pom i intento obrir-la però no es pot. Un sentiment angoixa, frustració i por envaeix tot el meu cos. Torno a intentar obrir la porta però fent més força, encara així, el resultat és el mateix que abans. Em giro observant l’habitació en la que estic tancada. Noto com les parets se m’apropen. Em torno a girar i començo a donar cops de puny i puntades de peu contra la porta amb totes les meves forces, però no serveix de res. Llàgrimes de ràbia surten dels meus ulls i em rellisquen per les galtes. Començo a cridar suplicant que em treguin d’allà, però la veritat és que no sé a qui, ni tan sols sé si hi ha algú a l’altra banda d’aquesta maleïda porta. Després d’una llarga estona deixo d’intentar-ho i m’assec contra una paret mirant cap a la porta, amago la cara entre les mans i m’eixugo les llàgrimes.

Just abans de despertar-me estava somiant, somiava que estava sola en un camp extens i alguns ocells sobrevolaven el cel blau i clar, llavors em posava a córrer sense parar, sense importar-me a on anava, em sentia lliure. Desitjaria poder tornar a aquell somni ara mateix.

Estic cansada, però intento no dormir-me mirant fixament a la porta, amb la esperança de que s’obri d’un moment a un altre. Em distrec observant la llum de la lluna, fent ombres amb les mans. No sé quanta estona porto tancada aquí  però crec que no queden gaires hores perquè surti el Sol. De sobte, la porta s’obre deixant a la vista la silueta d’un home però no es pot veure qui és, està massa fosc. Es va apropant cap a mi i la llum li va il·luminant fins que per fi se li està a punt de veure la cara i... de sobte em desperto. Estic suant. Quin alleujament, només havia estat un malson! Miro al meu voltant, estic en una habitació blanca i buida, molt petita, amb només quatre parets i una porta de fusta. No pot ser! De sobte, tot l’alleujament que sentia fa un segon desapareix i ho substitueix un sentiment de tristesa, soledat, angoixa i frustració...

Què us sembla? No l’heu trobat boníssim???!!! I no per que l’hagi escrit la meva filla, eh? #enserio. La manera en què ha descrit els seus sentiments, la seva angoixa, frustració, por; el vocabulari que ha escollit. El tempo... El desenllaç. Tot. És que tot està encertadíssim. No m’atreviria... no gosaria ni canviar una coma! Be, alguna coma si, però ja m’enteneu.

M’agradaria dir que la meva prinzesa ha heretat de mi el seu gust i la seva passió per escriure, però seria injust amb ella. El que ella ha fet sortir és d’ella mateixa; ja m’agradaria a mi arribar al seu nivell! I amb 14 anys!!! Que si apunta maneres? Per a mi és una autèntica crack! I no es passión de padre, ein?


@jignasib