El Hombre anumérico

"La probabilitat de que plogui dissabte és del 50%; la que plogui diumenge també és del 50%. Per tant, la probabilitat de que plogui el cap de setmana és del 100%". Periodista transmetent el parte metereològic.

"Planta aquest arbre demà mateix, no t'oblidis" "Senyor, aquest arbre tardarà 80 anys en creixer fins a ser adult..." "80 anys!!!??? Planta'l aquesta tarda mateix!!!"

John Allen Paulos és un periodista que ha centrat gran part de la seva obra, per no dir tota, en la divulgació científica. Especialment en els efectes que la ignorància científica pot tenir sobre la nostra vida. I "El hombre anumérico" n'és potser l'exemple més clar. Paulos ens descriu en aquest llibre el concepte d'home anumèric: de la mateixa manera que l'home que no sap llegir o no sap de lletres és un "analfabet", el que té un desconeixement dels números, si no absolut, sí que notori, se'l podria dir "anumèric".

Tot i que els conceptes són anàlegs, l'impacte social dels mateixos no ho és. M'explico: no hi ha ningú que digui orgullós que no sap llegir, que és analfabet; però, acceptem-ho, dir que ets un negat pels números, no és tan vergonyós... en segons quins cercles inclús pot fer gràcia. Digues que no llegeixes a Garcia Màrquez... Errooooorrrr!!! Digues que la transformada de Fourier és molt útil per simplificar la comprensió dels sistemes lineals... i resa per seguir a la conversa!

Exageracions a part, quin impacte social té realment ser un home anumèric. Segons l'autor, tenir un coneixement mínim de números és imprescindible; no cal un domini extens, com no cal ser un literat per no ser considerat un analfabet. A partir d'aquí ens dona exemples de les conseqüències de ser anumèric. Conceptes com "el destí" o "l'horòscop" adquireixen una nova visió sota el prisma de quatre números bàsics. Valguin com exemple les dues cites amb les que comença aquest escrit... Però n'hi ha més. 

Som capaços de dir l'alçada d'un edifici? No cal ull clínic: quans pisos té (1, 10, 100... un aproximació ha de ser fàcil), i quan mesura un pis (1 m? 3 m? 9 m?); una multiplicació, i pam més, pam menys, hauríem de poder fer-ho, no?

Ens trobem un desconegut al tren... quina casualitat, coneixem a una persona que coneix un parent que va estudiar amb nosaltres!!!! És el destí!!! Si és del sexe oposat, i es guapíssssima... potser estàvem destinats a trobar-nos i fer alguna cosa junts? O lo que surja...? O potser la probabilitat que dos desconeguts tinguin alguna cosa, per petita que sigui, en comú és elevadíssima? sabíeu que si en una festa hi ha 23 persones, la probabilitat que dues d'elles facin l'aniversari el mateix dia és del 50%? I que amb prou feines cinquanta arriba a més del 90%? Heu sentit a parlar dels sis graus? En un mon hiperconnectat com el nostre, tots els homes i dones del mon estem connectats per una cadena d'amics de com a màxim sis persones. I es pot demostrar...

De tot això i molt més en podreu trobar i pensar en aquest llibre. I si us agrada el tema, no descarteu "Un matemático lee la prensa" del mateix autor, i amb el mateix esperit... Com a anècdota final. L'autor fa especial èmfasi en el seu segon nom, Allen, ja que va veure que més d'una vegada se'l confonia amb sa santedat, el papa Joan Pau... aquí queda...

Podeu trobar "El hombre anumérico a la xarxa de biblioteques

@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 24/02/2015.