divendres, 4 de maig del 2018

To be or not to be


To be or not to be, that is the question...” la peli que gira al voltant d’uns actors shakespeareans.

“Josef Tura: [disfressat de Professor Siletsky – tot parlant de Maria Tura] Her husband is that great, great Polish actor, Josef Tura. You've probably heard of him.
Colonel Ehrhardt: Oh, yes. As a matter of fact I saw him on the stage when I was in Warsaw once before the war.
Josef Tura: Really?
Colonel Ehrhardt: What he did to Shakespeare we are now doing to Poland.” Josef Tura descobrint que els seus fans no ho son tant...

“Maria Tura: It's becoming ridiculous the way you grab attention. Whenever I start to tell a story, you finish it. If I go on a diet, you lose the weight. If I have a cold, you cough. And if we should ever have a baby, I'm not so sure I'd be the mother.” Josep Tura descobrint que té més ego del recomanable...

Ja fa uns anys, ... molts... una pila ... #compassaeltemps #viejunismo ma germana gran, en plena febre de “he d’aprendre anglès”, em va proposar anar als Cines Maldà (sí, sí els de les Galeries Maldà), on feien una sessió doble, un minicicle “Ernst Lubitsch” en versió original. Concretament passaven“El bazar de las sorpresas” (“The shop around the corner” en versió original) i la ja mentada “To be or not to be”. Un regal per a cinèfils, que jo, xaiet com era, no n’era conscient. En aquells moments només em sonava el títol i el director per ser aquell que va fer la versió orignal del “Ser o no ser” de Mel Brooks que acabaven d’estrenar feia poc temps.



La primera és una petita perla, no tan coneguda com la segona, però que mereix una menció especial. Recordeu “Tienes un email”? Tens dues persones que no se suporten en persona, de les que treuen xispes -de les dolentes- quan es veuen. Però que en el fons son de bona pasta, que volen companyia, i com son maldestres en persona, busquen la seva mitja taronja per correu. I la troben, i surten xispes -de les bones- quan s’escriuen. I de les paraules per escrit, decideixen passar a les paraules cara a cara, desvirtualitzar-se que diríem avui en dia. Quines escenes més divertides poden sorgir quan la mitja taronja per escrit resulta ser la mitja llimona en persona. Quin vodevil, quins malentesos i quines confusions, quines risses... recordeu? Doncs el Bazar de las sorpreses és l’original. No us conformeu amb còpies!

Ep, però no ens distraiem, avui hem vingut a parlar de l’altra obra mestra del gran Ernst Lubitsch. “To be or not to be”. Ara ja ho puc dir: si us plau, obvieu la còpia de Mel Brooks, feu-vos aquest favor... 


La pel·lícula es va estrenar l’any 42, durant la II Guerra Mundial, i és una sàtira dels nazis. Si, a primer cop d’ull, podeu pensar que es tracta d’una mera sàtira propagandística en temps de guerra errareu. És una Comèdia, en majúscules, una de les millor s obres tant del director com dels protagonistes. I encara que per si sol ja és un honor, en aquells temps, el públic potser demanava o senzillament es trobava més còmode amb una burda sàtira del nazisme; no van acabar d’entendre una comèdia tant bona sobre un tema tant seriós com preocupant. Diguem-ne que hi va haver un desencaix...

La perspectiva històrica però ens permet recol·locar-la on mereix. A través de l’humor reivindica la llibertat dels homes i els pobles i clama contra la injustícia alhora que desborda sentit de l’humor fi i intel·ligent a cada un dels seus diàlegs. Mereix, sens dubte, el Megattítol de Clàssic de les Comèdies.

I de què va, a grans trets? Varsòvia, any 39. Una petita companyia capitanejada pel gran.. gran.. actor Josep Tura (o així ho creu ell) estrena Hamlet. Un aviador de la resistència polonesa és un fan, admirador, i enamorat de la Maria Tura, dona del primer i amb ganes de jugar al flirteix amb el segon. Acorden que durant els monòlegs de “To be or not to be” l’aviador i l’actriu podrien gaudir d’una estona de tranquil·litat... posant dels nervis al protagonista! Com algú gosa deixar la butaca durant EL MONÒLEG!!???


Però son temps de guerra i la felicitat és curta. L’aviador descobreix un espia nazi i demana ajut als actors de la companyia, que usen les seves dots histriòniques per enganyar a l’invasor i malbaratar els seus plans contra la resistència. Tot plegat un emboliu que, tot i la seriositat que desprèn, ho fa amb el millor gust i sentit de l’humor possible. Brillantment, val a dir.

Una darrera anècdota, aquesta luctuosa. És la darrera peli de la malograda Carole Lombard, que va morir tràgicament en accident d’aviació un mes abans d’estrenar-se la peli...

Podeu trobar la Pel·lícula “To be or not to be” i la filmografia de Lubitsch en general a la xarxa de biblioteques.

@jignasib

Aquest pot es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 02/03/2018.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada