dimarts, 18 d’abril del 2017

Elric de Melniboné

"Elric knew that everything that existed had its opposite. In danger he might find peace. And yet, of course, in peace there was danger. Being an imperfect creature in an imperfect world he would always know paradox. And that was why in paradox there was always a kind of truth".


Melniboné és un regne fantàstic nascut de la imaginació de l'escriptor britànic Michael Moorcock, i el seu emperador és Elric, l'albí. La saga d'Elric es desenvolupa al llarg de quasi 25 novel·les, publicades a les dècades dels '60, '70 i '80, del gènere de fantasia, concretament del subgènere d'espasa i bruixeria... I sí, hi ha un joc de rol basat en aquest mon, es clar. Però com és aquest mon?

L'imperi de Melniboné, amb capital a Imrryr, va néixer fa més de 10.000 anys i està en clar declivi, governat per Elric, l'emperador albí, físicament molt dèbil i malalt, que governa d'acord amb el seu físic, de forma dèbil. El seu cos se sosté dempeus per les drogues que li donen una mínima energia per no defallir; el seu coneixement de les herbes es complementat amb el coneixement i la pràctica de la màgia, concretament la invocació de sers poderosos que atenen les seves peticions per respecte a la seva sang real. Val a dir que, en aquest mon, la màgia no és un gran poder, o si més no, no tan espectacular i flashy com en els mons de Tolkien, sinó un complement a la noblesa del protagonista, que justificaria la seva connexió amb mons del més enllà o d'altres dimensions.

El seu principal aliat eteri és Arioch, senyor del Caos i Duc de l'infern... Caga-t'hi!.. Ai, perdó, se m'ha escapat! Sigui com sigui, veiem que a l'emperador amics no n'hi falten, ni entre els Déus. I veiem també que l'eix del bé i del mal no son rellevants pels personatges d'aquest mon. A Melniboné, el Ying i el Yang no enfronten les bones obres amb les dolentes, ni la llum amb l'obscuritat. Per als melnibonniens, la lluita eterna rau entre la llei i el caos; entre l'ordre o l'habitació dels adolescents! Per això no li deixo llegir a la meva filla!!!

L'enemic d'Elric (anava a dir el dolent, però ja em vist que això no té gaire sentit en aquest mon) és el seu cosí Yyrkoon que cobeja el tron, ja que no considera la feblesa d'Elric digna d'un emperador. Albi, drogat, enclenque... Una vergonya!  Ah si, me n'oblidava... Cherchez la femme... Cymoril, germana d'Yyrkoon, cosina d'Elric, ... Estan enamorats #jal'hemliatdeltot. Les lluites i amorius entre els cosins (lluites amb Yyrkoon i amorius amb Cymoril... en aquest sentit la trama és molt clàssica...) es desenvolupen al llarg dels tres primers llibres de la saga. Aquí es fa palesa la moral de l'emperador, com anteposa el caos a la bondat, com la seva paraula als aliats no val tant com amb el seu compromís amb Arioch, guia i benefactor, protector i conseller, ... Rei del caos... De la traïció... Em seguiu, no?

I aquí també apareix l'autèntica protagonista de la saga: l'infame espasa rúnica negra, Stormbringer (no, em nego dir-li Tormentosa!). Aquesta espasa li dona a Elric tota l'energia i el poder que la salut li nega. Aquesta espasa canalitza tot el poder del caos a les mans d'Elric. Aquesta espasa permet a l'albí prescindir de les drogues que el mantenen viu. I com ho fa? Res... un petit detall... Xucla l'ànima de les seves víctimes i les condemna per a tota l'eternitat... Ja veieu... Foteses. Però no ho té tot guanyat Elric; Yyrkon ha trobat l'espasa bessona, Mournblade (si abans em negava a dir Tormentosa, entendreu que ara no li digui Lamentosa, oi?). Ah, si, i ha segrestat a la germana, provocant l'emprenyamenta i set de venjança d'Elric. Ja veieu que la primera trilogia promet acció per estona.

Sobre la resta de llibres, son un recull d'aventures del prota (l'espasa, es clar) i de qui l'acompanya, que sense negar la seva qualitat literària, no tenen per  a mi, el ganxo de les primeres; divaguen més per altres plans d'existència, son més psicotròpics i manquen de l'ambient medieval/fantàstic dels primers. Agosarat, però no necessàriament tant digestiu. Si més no, per a mi...

Podeu trobar la saga d'Elric a la xarxa de biblioteques.

@jignasib


Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 05/04/2016. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada