dilluns, 27 de febrer del 2017

Les animacions de Tim Burton...

"La gente se muere por venir aqui" Habitant de la terra dels morts sorpès de la mala fama que tenen. La novia Cadaver

"El Rey de la tierra de la Navidad se llama 'Sandy claws'! ", Jack Skeleton convencent als seus compatriotes del regne de Halloween que el Nadal mola. Pesadilla antes de Navidad.


No seré jo ara qui es posi a analitzar ni criticar la feina del Tim Burton; abans ja ho han fet d'altres i ho han fet molt be...  Però sí que m'agradaria comentar una faceta molt... molt... la que a mi més m'agrada, vaja, #acabemosconestafarsa, que és l'animació, les incursions que Tim Barton ha fet en el mon de l'animació.



Anem a barraca... Son acollonants, en tots els sentits. En el sentit figurat, per què estan molt ben fetes, grans guions, originals, ben realitzats, impactants, fidel a la marca de la casa. I en el sentit literal, perquè si algun nen la veu, s'acollona. Entre nosaltres, no son animacions per a la canalla. Miércoles, de la Família Addams, a part... Es clar...

Començo per un curt que es va fer públic per youtube. Potser seria millor començar per ordre cronològic però aquest curt, a més de que és ràpid de consumir, em va be per glosar el que vull dir. Em refereixo al que va dedicar a un personatge que Tim Burton sempre ha admirat, Vincent Price, i que va titular... “Vincent”. Resumeix moltes de les característiques que jo crec que impregnen les seves pelis, en general, i les animacions en particular. Primer, les referències al seu mon particular, les seves filies i admiracions i les seves fòbies i pors; mons foscos, gòtics si no tenebres, a vegades inclús gore; però amb una visió gens amargada, sino amb molt sentit de l'humor. Amb antiherois, gent mediocre que acapara sense voler el protagonisme, la frontera ambigua i difusa entre el be i el mal, la vida i la mort; que mai et queda clar quin costat és el bo i quin el dolent... Si es que hi ha bons i dolents... No se si m'explico.


En el cas de “Pesadilla antes de Navidad”,   Jack Skeleton, el Rei de la terra de Halloween està mig depre... Avorrit... Està cansat d'espantar a la gent. Al principi mola, però ara necessita un canvi. Un dia es perd i acaba petant al mon del Nadal. Uau, quin canvi, quins colors, tothom content, i què simpàtic el seu Rei, Sandy Claws, sempre fent regals. Per què no fer el mateix des de la terra de Halloween? per què no celebren també el Nadal? Imagineu quin Nadal pot sortir pensat des dels esquemes mentals de la gent de Halloween... #mamapo. I d'això va la peli. Per cert, un musical. Però no us imagineu un musical de Disney, o una cosa nyonya i edulcorada. Penseu en Broadway, en Els Miserales, en Sweeny Todd (que també  va versionar Tim Burton), en A Chorus Line. Brutal! Gens per nens.. Es clar...


En el cas de “La Novia Cadàver” veiem un mon fosc, el nostre mon, on un jovenet enamorat, fill d'una famillia burgesa (d’origen plebeu però amb pasta), es casarà amb una noieta adorable (d’origen noble però arruïnada), ei! I que no és un casament forçat! Que el problema no son els jovenets, que semblen ben enamorats, sinó les ambicions dels pares, que ho poden enviar tot en orris! El drama rau quan ell, acomplexat, assaja al mig del bosc els vots nupcials, davant d'una tomba; la noia allí enterrada retorna al mon dels vius reclamant el seu nou maridet! Ja l'hem liada, el pas del mon dels vius al dels morts és una constant, i si som observadors, el primer és un mon fosc i avorrit mentre que el segon és ple de llum, color i alegria! "La gente se muere por venir aqui!". L'enfoc torna a ser agosarat!


Aquesta és la meva visió de les animacions de Tim Burton. M'encanta!! Per original, per disruptor, per atrevit. Per que descriu temes clàssics des d'òptiques originals, novedoses, innovadores. Per brillant. La meva opinió, es clar.

Podeu trobar "Pesadilla antes de Navidad" i "La Novia cadaver" a la Xarxa de biblioteques.

@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 23/02/2016.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada