dimarts, 21 de juny de 2016

Ed Wood

“I pull the strings!” Bela Lugosi somniant en conquerir el mon...
“I will create a race of superatomic man that will conquer the world!!!” Bella Lugosi segueix somniant en conquerir el mon...

Es pot fer un homenatge a un personatge mediocre, tirant a patètic, i que el resultat sigui boníssim? Millor que el que volia descriure?... no!... #esBroma! Sí que es pot. I, de fet, Tim Burton ho va aconseguir, l’any ‘94. Va agafar la vida d’Ed Wood, conegut a Hollywood com el pitjor director de la història del cinema, i en va fer una peli, una peli boníssima, amb tots els tics de la factoria Burton i portats a l’excel·lència. En sèrio, fora conyes, o té tot...



La peli es va filmar en blanc i negre per donar un ambientillu vintage molt ben trobat. Hi ha moments en que no saps si estan veient l’original o l’homenatge... be, si que es veu, però és igual... ja m’enteneu. L’ambientació, la música, el look & feel ens transporten als anys 50 i a les produccions de sèrie B... sèrie Z... El metratge se centra en les peripècies del director per aconseguir rodar les seves pelis, centrant-se en els seus principals “èxits”: “Glen or Glenda”, una història de transvestisme, que, deixant de banda l’encert en la producció, no deixa de ser agosarat tratar aquest tema als anys 50; i “Plan 9 from outer space” un increïble (infumable?) exercici de presumpta ciència ficció i fantasia, que barreja atacs extraterrestres, zombis (vaja que la seva vessant de precursor és innegable...), vampiresses, efectes especials nefastos o errors de coherència de la trama que fan entendre el títol de “pitjor director de la història del cinema”.

La interpretació del “fill adoptiu” de Tim Burton, Johny Depp és boníssima, en la seva línia, amb un punt, si no equilibrat, si divertit d’histrionisme, el que crec que necessita el personatge. O no menys destacable el paper de Martin Landau com a Bela Lugosi, vella glòria del cinema de terror, el primer “Dràcula” (Nosferatus a part) del teatre i del cinema, addicte a la morfina i que té l’oportunitat de recuperar l’antiga glòria de la ma del seu amic i admirador Ed... Un paperàs. Per cert, diuen les males llengües que el duet Wood/Lugosi és un reflex convertit en homenatge de la relació que el prop Tim Burton tenia amb Vincent Price... aquí queda l’anècdota.

Al voltant del protagonista i del seu admirat amic comencen a circular una galàxia de personatges, a quin més patètic i entranyable: Tor Johnson, lluitador professional de capa caiguda; Vampira, presentadora sexy en hores baixes; The Amazing Criswell, vident amb dots de productor; ... i les seves parelles (al tanto: la primera, Dolores Fuller, és interpretada per la Sarah Jessica Parker,.. si, si, la que no para de tenir sexe a Nova York; poca broma)... Tot plegat un ciruqe du bizarre impagable que va nodrint la peli de moments inoblidables i absolutament recomanables. Patidors de vergonya aliena absteniu-vos.

Una molt bona estona, un increïble homenatge al setè art, un remembering vintage, ... tot pel mateix preu. Què més podeu demanar? Ah... i posats a fer homenatges, no us perdeu els originals, “Glen or Glenda” o “Plan 9 from outer space”, ni que sigui per contrastar. Que avui en dia ja son cinema de culte!



Podeu trobar la Pel·lícula “Ed Wood” a la Xarxa de Biblioteques. “Glen or Glenda” i “Plan 9 from outer space” les podeu trobar complertes a Youtube.

@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 18/09/2015.