dimecres, 13 d’abril de 2016

El 30 d’Abril


“What if...”

“Però Majestat.... si inclús els socialistes son monàrquics!!!” Consellers animant al Rei Jaume VIII, un puntet depressiu...

“Que si menchem paella, la mencharem covà”, Conseller Ferràndis, Ministre de Marina, més be pessimista...

Què hagués passat si l’11 de setembre de 1714 Catalunya no hagués sucumbit a la guerra amb els Borbons i seguís sent independent? Seguís amb les seves lleis ancestrals? Seguís amb el seu llinatge Reial? Aquesta pregunta se la va fer també Joan Oliver poc abans de l’any 1936, i es veu que se li van acudir un munt d’idees, moltes d’elles divertides, i va decidir agrupar-les i guionitzar-les amb el que després va publicar, tot i que no va poder estrenar, com la seva coneguda obra de teatre i "peripècia històrico-burlesca” (segons ell mateix defnia) “El 30 d’abril” sota la signatura de Pere Quart.

Si teniu la sort de recuperar alguna gravació o d’assistir a alguna representació de l’obra no us penseu que és obra d’un escriptor mediàtic modern que aprofita el moment històric que vivim. Recordeu que la va escriure Joan Oliver poc abans de la guerra civil espanyola, quan Espanya era una República. No us deixeu impressionar per bromes i doble sentits que semblen escrits actualment i lloeu el geni de l’escriptor que va ser capaç de preveure tot allò que avui en dia tenim entre mans... Per què es tracta d’això.

Però centrem-nos... de què va exactament el 30 d’abril? Posem-nos en situació i dibuixem l’escenari. Catalunya Monarquia independent dins de la Península Ibèrica, rodejada per les repúbliques veïnes de França i Espanya. El Rei català, Jaume VIII, que regna feliçment des del seu Palau de Pedralbes, sobre els territoris del Principat, València i Ses Illes. Feliçment?...

Anem a pams. Primer, el rei s’està separant. La Reina, Duquessa de les Dues Sicílies, ens ha sortit un pendó, ha marxat de Palau i es guanya  la vida com a cupletista al Paral·lel. El Rei es fa el càrrec del regne i del seu estimat fill, el príncep de Girona tot solet i endeutat... bé, tot solet no... Està enamorat i es correspost. La seva amant és la Ministra de la Guerra MªAntònia Maura, nascuda a Menorca... que segueix en poder dels anglesos des del tractat dels Pirineus!!!! Quina afronta. És un assumpte d’estat declarar la guerra als anglesos i reunificar els Països Catalans!!! Que ho demana la futura Reina, redeu! Això sí, el tema d’endeutat no té remei...

No? Segur? Estem a 30 d’abril, el dia de la loteria de la Creu Roja. I el Rei ha gastat tots els seus estalvis en una sèrie complerta. Al Rei li toca la Loteria!! 30 milions de pessetes!!! A la merda els deutes, a la merda el regne, ja es pot casar i ser feliç! Però la Maura vol conquerir Menorca.

Ja veieu... per una vegada que algú escriu una obra sobre la independència de Catalunya acaba sent un vodevil... però, això si, dels bons eh? Amorios, enganys, consells de govern, presidents de la Generalitat xarucs (entranyable president Proubasta, en el seu 80è aniversari), mossos d'esquadra, sàtirs escapats del manicomi de sant Boi, espies anglesos, malentesos entre enamorats, enamorats per interesoss, ... per haver-hi hi ha inclús intervencions d’espontanis del públic i tot, tu!! Ai senyor... ni la independència ens podem prendre en serio...

La versió que jo vaig veure va ser la que l’any 1987 van fer al Teatre Lliure de Gràcia... La vaig veure per TV3, la nostra... A dia d’avui encara no n’he pogut robar cap enregistrament, o si més no, cap que s’hagi penjat a les xarxes #TenimUnRepte. Si l’obra en si ja es bona, sense mencionar cap altre referent, aquesta versió per a mi és entranyable; no nmés pel meu record, sinó també pel morbo de veure grans estrelles del teatre ben jovenets: Pep Munné com l’esbogerrat i enamorat Rei Jaume; Anna Lizarran com a Consellera de Guerra Mª Antònia Maura, entestada de recuperar Menorca, sa terra natal, de ses urpes dets anglesos; Jordi Borsch com a Conseller de Marina, també enamoradíssim i tronera Ferrandis, o l’Emma Vilarassau com a espia internacional al servei de la Pèrfida Albión, Xamuca Xepé... Una joia que caldria recuperar! #deveritat


@jignasib