Tots coneixem la capacitat que tenia Alfred Hitchcock per fer-nos passar por.. o mantenir-nos intrigats,
si més no. També era conegut el peculiar sentit de l’humor del director anglès.
Però, hi ha a la seva filmografia alguna pel·lícula que combini intriga i
humor? Si... i surrealisme també. Es tracta de “Pero... ¿quién mató a Harry?”,
“The trouble with Harry”, en l’original en anglès, de l’any 1955.
En resum , aquests son els tres factors que fan peculiar
aquesta peli. Té intriga, imprescindible en la marca Hitchcock; té sentit de
l’humor, ... humor negre, es clar -en el fons parlem d’un cadàver que va per
aquí i per allà, apareixent i desapareixent-; i és surrealista. Sí, sí,
surrealista. Diàlegs impossibles, situacions inversemblants, trobades
sospitosament casuals, distraccions incomprensibles que, tot barrejat, fan
d’aquesta pel·lícula una petita perla que sap mantenir-te el cor en un puny i
un somriure a la boca.
La sinopsi és peculiar: un nen, a una vila idíl·lica i tranquil·la de Vermont, tot passejant pel bosc, és troba un senyor estès a terra amb un cop al cap. Un caçador, el vellet adorable del poble, caça un pardal i es topa amb el cos... potser un dels trets... El pintor bohemi del poble (poques vegades un artista ha estat menys versat a vendre la seva obra que aquest pintor, eterna promesa...) decideix ajudar-lo, enterrant el molest cos. Però pensant-hi be, els tres trets van donar al blanc, i la ferida al cap del mort no era de bala... per tant per què amagar un cos que no he fet jo? El desenterrem... Un rodamon roba les sabates al difunt...Apareix la mare del nen, que comenta la història explicada pel fill i reconeix que el mort era el seu marit.. però no l’estimava...; apareix la solterona del poble esverada, per què ha pegat al cap a un home que la molestava... i si la mort? Al vellet adorable li fa gràcia la solterona... la vol ajudar... enterren el cos... apareix un policia escamat per què un rodamon porta unes sabates de luxe, que diu que les ha pres a un mort... mort que no apareix... Al pintor li fa gràcia la mare del nen, i Ia vol ajudar, però no sap si és millor enterrar o desenterrar al mort per fer-ho... així ad infinitum... de veritat, vodevilesc; divertidíssim tot plegat...
Val a dir que una peli peculiar com aquesta, ben lluny de la
línia comercial del director britànic no va ser precisament un èxit de
taquilla, tot i que els forofos l’assenyalen com una de les predilectes,
precisament per les seves singularitats. Per a mi és una delícia...
Ah, per cert, a tall d’anècdota: aquesta peli va suposar el
debut d’una joveneta que acabaria sent molt famosa... introducing Shirley MacLaine.
No està mal debutar en una pel·lícula així, amb el gran Hitchcock com a
mentor...
@jignasib
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada