dimecres, 9 de març de 2016

Al tanto amb les traduccions...

Diuen que més val estar sol que mal acompanyat... I no nego que sigui cert. Ara no recordarem tots aquells que ens han fet trastades, no cal; però sí que podria ser divertit recordar alguns faux amis, que és com diuen en francès a les traduccions errònies degudes a que dues paraules en diferents idiomes s'assemblen fonèticament o per grafia , tot i que el significat sigui absolutament diferent. Son cèlebres les anècdotes de turistes que diuen estar constipated quan estan estrenyits, que ténen exit quan de fet han sortit, que no saben si han anat en penis o en peniche o que no recorden si s'han menjat un poison o un poisson... N'hi ha a palades, tot i que algunes han transcendit i han quedat per a la Història, en majúscules.

Per exemple, per què el Canal de la Mancha es diu així en espanyol? En francès li diuen Channel de la Manche, per què és allargat i té forma de Mànega, Manche en francès. Un autèntic faux ami, que a Catalunya vam saber identificar, i a Anglaterra... li van dir English Channel, i tan panxos... Es que els francesos la lien sempre: sabeu que els mosqueters guardaven la metxa per encendre la pólvora rera l'orella? I es cremaven, com no. Per això algú s'escama quan té la metxa rera l'orella, tot i que alguns dieuen que tenen la mosca rera l'orella...

O a veure que us sembla el següent: sabem que el període històric de l'Edat Media (noteu que dic Edat Mèdia, no Mitjana; per què està al mig, independentment de que no sigui ni gran ni petita...) se subdivideix en un primer període (del segle V al X, aprox.), l'Alta Edat Media, i un segon període (del s. XI al XV), la Baixa Edat Media. Alta? Baixa? L'Alta és l'antiga? Doncs sí, per què en alemany, Alt és antic... I així es va traduir.

Passem al Renaixement. Heu vist l'estàtua del Moisés de Miquel Àngel Buonarotti? Impressionant! Quina magestat! Quins músculs!! Quines banyes al front!!! Banyes? Què hi pinten aquí unes banyes? Sembla ser que San Jerònim, patró dels traductors i responsable de la traducció de l'Antic Testament  al Llatí va interpretar la figura de Moisés "karan", radiant, com a "karen", cornut. Vaja... Altres fonts però creuen que etimològicament, una bona cornamenta es pot correspondre a un personatge radiant, a l'igual que les banyes d'un cérvol no son vergonya si no ornamenta; un personatge Kereunós, és un personatge coronat, amb corona!! Ah mira, vist així...

Tornem al present. A tots ens preocupa els diners, no? A alguns més que d'altres, cert. A alguns els preocupa tant que no els volen compartir, no volen pagar impostos i els posen a Paradissos Fiscals, un Tax Haven que en diuen en anglès. Haven, refugi... No Heaven, paradís! Aiiii.....

Tornem a la Bíblia, que dona molt de si... Recordeu fa uns posts, que parlàvem dels Papirs del Mar Mort i com la seva interpretació podria alterar la nostra visió del Nou Testament i de com ens pensem que era Jesús? Que el que per a nosaltres vol dir un 'fil de mare verge', podria voler dir un 'fill de noia jove'? Canvia eh? O el pollastre bizarro d'un camell passant per l'ull d'una agulla... tot perquè algú va traduir Kamilos, corda gruixuda per amarrar vaixells, per kamelos, camell. Doncs n'hi ha més. Per exemple, "no dongueu margarides als porcs", com deia Mateu, a què es referia? Els indigesta? Hmmm... No. L'original grec deia que no donéssim margaron als porcs... Perles. Vaja, que no gastem recursos cars i escassos amb qui no els aprecia. Millor, no?

O recordeu allò del "Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat"? No és una anècdota menor, és el principal missatge que ens va deixar el Mestre.... Què vol dir exactament? De fet, què deia l'original, el Nou Testament, escrit en grec? Perquè en grec hi ha tres paraules que es podrien traduir per Amor/Estimar: Eros, Philos i Àgape. Eros seria l'amor físic, el sexual, entre marit i muller; Filia seria l'amor ideal, la sintonia de sentiments; i àgape seria la tendresa, l'amor compassiu, la vocació de servei. Ei, l'orientació a client que es diria en els manuals de management d'avui en dia. Doncs sabeu que hi surt al Nou Testament? No, guarros! No és Eros, ja us agradaria! És àgape. Quan Jesús diu que ens estimem no parla ni d'orgies, ni tan sols d'amor en el sentit més romàntic. Parla de pensar en els demés, en compartir, en servir. Més lògic, no? Curiosament, per àgape, avui en dia entenem un menjar compartit... un àpat. Però això ja és etimologia...

Vigileu els amics i els faux amis...

@jignasib