dijous, 25 de febrer del 2016

Desafio total


“Hola amigo, soy Hauser, si todo ha salido mal estoy hablando conmigo mismo y tú tienes la cabeza envuelta en una toalla mojada. Sea cual sea tu nombre, prepárate para una sorpresa. Tú no eres tú, eres yo.” L’espia Hauser convencent Doug Quaid que no és el Doug sinó el Hauser que... és igual... és molt complicat...


Paul Verhoeven ha estat sempre un director controvertit. Nascut a Holanda, allí va començar a rodar les seves pelis. La més coneguda d’aquesta etapa, “Delicies Turques” (1973), la història d’un amor impossible entre un bohemi i una burgeseta, i protagonitzada per Rutger Hauer (després superconegut a partir de la superconeguda Blade Runner de Ridley Scott) va ser escollida com la millor pel·lícula holandesa del segle; poca broma. Però va ser amb “Els senyors de l’acer”, peli de l’any 1985 que narra les peripècies d’un grup de soldats de fortuna... caiguts en desgràcia, que intenten recuperar el botí que el seu senyor els ha robat, i també protagonitzada per Rutger Hauer (que ja veiem que s’erigeix com a artista fetitxe del director, si més no en la seva etapa europea), on culmina el seu estil peculiar que cridaria l’atenció de les majors americanes que el temptarien amb una exitosa carrera al nou mon.





El sexe, la violència o l’obsessió religiosa sempre han estat presents, l’un o altre si no ho han estat conjuntament, en totes les produccions del director; d’una forma més o menys explicita... més més que menys, val a dir... I amb aquest estil aterra a Amèrica on li demanen explotar-ne la vena. D’aquesta època serien les famosíssimes “Robocop” (1987), sobre un policia cibernètic en un mon futur ultracapitalista i darwinià; “Desafío Total” (1990), que narra la paranoia d’un obrer de la construcció reconvertit en espia espacial; “Instint bàsic” (1992), sobre la tòrrida aventura entre un policia i una presumpta assassina; “Showgirls” (1995), sobre el mon de les strippers, i que va causar la fama i alhora la desgràcia d’Elisabeth Berkley, qui va aconseguir alliberar—se de la seva casella de nena Disney... i crec que ho va lamentar; o “Starship troopers” (1997), remake cinematogràfic del llibre que ja hem pentinat en una altra ocasió... En resum... sexe, violència i taquilla. Un èxit.









Precisament de “Desafío Total” volia comentar-ne alguna cosa, ja que, al meu entendre, a més dels arquetipus que caracteritzen Verhoeven, afegeix també algun “abans i després” del cinema fantàstic. La història se situa al futur, ben entrat el s.XXI, amb una societat molt tecnificada, i on Mart està colonitzat per extraure’n minerals molt valuosos; les condicions inhòspites del planeta han generat noves formes de vida mutants que son tractats com a pàries d’aquesta societat futura. En aquest futur hi ha un treballador de la construcció, Doug Quaid, ultracatxes (Arnold Schwarzenegeer, es clar), casat amb una guapíssima i sexy Sharon Stone (que després repetiria a Instinto Básico, recordeu, oi? ... si, es clar...), que està avorrit de la seva vida monòtona ;i decideix provar un nou invent, l’implant de memòria. Es vol implantar una aventura, d’espies, a Mart, amb una churri ben maca, sexy però amb un punt d’innocència.... un somni, vaja...



I aquí comença el pollastre. Alguna cosa va malament i ha causat un Total Recall (record total, títol original de la peli): sembla que no està somiant si no despertant d’un somni anterior. El que volia haver viscut està passant de veritat! És un espia! I està liat, no amb una si no amb dues paies sexis! I se’n va a Mart! i... i...i... vaja, igualet al somni contractat. Sospitós no? És realitat o és un somni? Es paranoia? I aquesta és la gràcia.. penseu el que vulgueu...


Cal dir que aquesta peli, tècnicament impecable, va ser de les darreres en filmar els efectes especials amb maquetes, sense simulacions digitals, que encara no estaven prou desenvolupades. Però el resultat final és realment espectacular. Ah si... Una última anècdota, #Digue’mDolent. El prota acaba coneixent al líder dels mutants, un tal Quato, que viu encastat a la panxa d’un humà, i que.. i que ... ho he de dir.. el mutant és igualet al Pujol!!!!...ja està, ja ho he dit! No m’ho negueu! Tots hi heu pensat!!!


Podeu trobar la pel·lícula “Desafio total” a la la xarxa de biblioteques.

@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 13/05/2015.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada