dijous, 24 de setembre de 2015

Crueldad intolerable

“Dejad las promesas, las lágrimas fingidas y los halagos. Cuando el corazón es duro no causan estragos.” Catherine Zeta-Jones aguantant l’embestida romàntica de George Clooney

Estem davant d’una altra de les  produccions dels germans Cohen. “Crueldad intolerable” es podria catalogar com a comèdia romàntica en la mateixa mesura que comèdia negra, o comèdia àcida i irreverent. De tot i força en cada un dels apartats! Tot i la presència d’estrelles de Hollywood al càsting, i l’ambientació a la part més guai i glamourosa de Los Angeles, la peli no deixa de tenir un claríssim segell ‘Germans Cohen’: per això és tan especial.

La Marilyn (una guapíssima Catherine Zeta-Jones) ha vist augmentar la seva fortuna divorci rera divorci. El Miles (immillorable George Clooney) és un advocat especialitzat en divorcis que no ha perdut ni un cas; de fet la “clàusula Massey” de blindatge de matrimonis és objectivament infalible. El darrer ex-marit de la Marilyn ha contractat el Miles... i aquesta serà la seva perdició i ruïna. En el sentit literal de la paraula. “This means war”... Això és guerra de sexes i no les comèdies nyonyes dels anys 50 i 60!!!



La pel·lícula es construeix al voltant de clichés i estereotips: de femme fatale, disposada a qualsevol cosa per triomfar econòmicament a la vida a base d’exprimir la fortuna d’homes tontos; i d’advocats més ambiciosos encara, sense escrúpols, amb conceptes ètics elàstics, i pels quals l’èxit a la feina és un fita que justifica destruir matrimonis. Però l’ús de tants clichés, en comptes de ser un defecte acaba convertint-se en la virtut i punt fort del metratge. Hilarant de cap a peus.

Escenes memorables com els intents de seducció mutus entre la vampiressa i el tauró dels tribunals; les sessions interminables de blanqueig dental, o les tedioses classes de tenis del Clooney, símbol d’una vida buida i sense sentit...; els detectius tontos que fan la feina bruta, tot i que útil, de fer fotos i vídeos compromesos per les incautes parelles; assassins asmàtics que no tenen clar a quina mà està la pistola i a quina el ventolin.. (#s’hojuro, no tè pèrdua, difícil de veure entre els llagrimons de riure!!).

A poques pel·lícules es pot veure  a la Catherine tant guapa i seductora com a aquesta; a poques pel·lícules es pot veure un George tan brillant en les negociacions, implacable dialèctica davant del jutge o Don Juan davant d’una dona de bandera que no saps si se’l vol menjar com a venjança o com a  primer plat; poques vegades he rigut tant en una pel·lícula de judicis o en una història d’amor tant ... tant... peculiar. Deixem-ho així.

Si voleu passar una estona molt divertida, confieu en els germans Cohen i deixeu que us l’expliquin!!

Podeu trobar la pel·lícula “Crueldad intolerable” a la la xarxa de biblioteques.

@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 02/03/2015.