dimarts, 2 de desembre de 2014

Cròniques de la Dragonlance

“Las crónicas de la Dragonlance” és la primera de les trilogies que Margaret Weis i Tracy Hickman van escriure sobre el mon fantàstic de Krynn. És una obra emmarcada dins del gènere Medieval Fantàstic.

Quan es parla d’obres èpiques d’aquest gènere corres el risc, lògic, de ser comparat amb “L’OBRA”... amb “El Senyor dels Anells”. I en aquest cas, salvant les distàncies, la comparació és prou honrosa. D’acord que no estem parlant d’una obra mestra que ha canviat el curs de la història literària, però el resultat és molt bo. Com en el cas de Tolkien, les autores recreen un mon de forma complerta i coherent: la geografia, els habitants, la cultura, l’ambient, la màgia... tot es contempla i n’impregna la narració, de la primera a la darrera plana.

Ens trobem a Krynn, planeta acompanyat pels seus tres satèl·lits naturals, Solinari, la lluna blanca i protectora de la màgia bona; Luniatri, la lluna vermella, protectora d el’equilibri; i Nuitari, la lluna negra, sempre invisible, representant del poder del mal. L’acció transcorre tres cents anys després de ‘El Cataclisme’, període fosc de la història de Krynn en que els Deus van abandonar el mon. És en aquest moment que trobem els protagonistes, els Herois de la Llança, lluitant contra els Draconians, raça reptiliana i maligna que domina el seu mon. Coneixeu a: Tanis, el semi-elf, el caçador i lider del grup; els germans bessons, encara que ningú ho podria creure, Raistlin, el mag escarransit de moral dubtosa, i Caramon el guerrer hipertròfic; Tasselhof, el lladregot kender , tan hàbil com divertit; Flint, el nan valent i noble; Sturm, el cavaller de Solàmnia, hereu de l’honor dels genets de dracs; els bàrbars Goldmoon i Riverwind, darrer vestigi de religiositat a Krynn; Laurana, guerrera elfa... i enamorada de Tannis. El Drama està servit. Que comenci la funció.

Si us hi fixeu, tots i cada un dels personatges representa totes i cada una de les classes i races que un jugador de rol pot adoptar durant una partida o dels enemics que hi pot trobar. No és casualitat. L’origen dels llibres està estretament lligat a aquest tipus de jocs. Tant com que la idea va néixer a la finalització d’una sessió de joc on van participar les autores i que es podria considerar l’embrió de la primera trilogia. A arrel de l’èxit de la publicació va néixer un escenari del joc més conegut de rol: Dungeons & Dragons. I parlo, evidentment de Dragonlance, escenari ambientat en el mon, els personatges i les peculiaritats que Margaret Weis i Tracy Hickman van inventar. Estem davant d’un cas de “joc que neix de l’èxit literari”. Altres trilogies posteriors seguirien el camí invers, “llibres que neixen de l’èxit d’un joc”, dels quals la saga de “Forgotten Realms” en són tot un subgènere dins la literatura Medieval Fantàstica. Ja en parlarem un altre dia...

Sigui com sigui, las Dragonlance aporta una molt bona dosi de lectura, i pels aficionats als jocs de rol, un molt bon exercici  de preparació per al joc: com dissenyar un personatge, com fer-lo actuar (quin rol ha d’adoptar) quines habilitats pot explotar, com ha de ser el seu comportament (llei vs caos? Be vs mal?)... i, com no, intentar endevinar la classe, la raça, el nivell, la força, la destresa, la intel·ligència, ... tot allò que configura un personatge d’un joc de rol. De veritat, mot divertit...

Podeu trobar “Crónicas de la Dragonlance” a la la xarxa de biblioteques.

@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 17/09/2014.